Chichén Itzá

T’agradin o no les “pedres”, si vens al Yucatán has d’anar a Chichén Itzá. El nom d’aquestes ruïnes en maia vol dir: la boca del pou dels Itzáes (bruixots de l’aigua).  Aquest nom li ve perquè la ciutat estava construïda al voltant del Cenote Sagrado, un gran pou que es creia que era l’entrada a l’inframón. A més d’abastir d’aigua als seus habitants, els cenotes s’utilitzaven per fer ofrenes religioses al deu de la pluja, Chaac. El ritual consistia en oferir objectes valuosos i sacrificis humans, generalment de donzelles nobles o presoners d’alt rang.

Com a qualsevol ciutat maia, hi havia un centre cívic cerimonial amb grans monuments i places, al voltant de les quals es distribuïen les cases dels seus habitants, allunyant-se del centre segons la seva jerarquia. Al centre cerimonial sobresurt la piràmide sobre la que es troba el temple. És l’anomenada piràmide de Kukulkán o El Castillo de Chichén Itzá.

Des del 2007, la Piràmide de Kukulkán forma part de les 7 Meravelles del Món Modern. Val a dir que és una restauració (segons un guia que vam sentir durant la nostra visita no és el mateix restauració que reconstrucció, perquè segons ell totes les pedres que es van fer servir són les originals i es van trobar pels voltants de les ruïnes). La piràmide te 91 esglaons a cada una de les quatre cares, més un únic esglaó a dalt de tot per accedir al Temple. En total són 365 esglaons, un per cada dia de l’any. Aquest no és l’únic cop amagat que té aquesta construcció; de fet el més impactant es dóna durant els equinoccis de primavera i tardor. Cada 21 de març i de setembre hi ha un joc de llum i ombres que creen la il·lusió òptica d’una serp que es mou. És el Déu Kukulkan que baixa des de dalt de l’escala en forma de serp. Si no us ho imagineu, ho podeu veure en aquest vídeo.

A una de les cantonades de la plaça principal es troba El Templo de los Guerreros, que deu el seu nom al baix relleu que decora les pilastres i que mostren uns guerrers. Just al costat comença una interminable filera de columnes que envolten tota la Plaza de las Mil Columnas.

Seguint el recorregut que et recomanen, s’arriba al Osario o Tumba del Gran Sacerdote, que sembla una rèplica de la Piràmide però en realitat és un temple funerari. I just al seu davant hi ha La Plataforma de las Aguilas y los Jaguares, que deu el seu nom als animals que te gravats a l’exterior.

Com ja hem comentat, els maies tenien grans coneixements astronòmics, i per tant no és d’estranyar que a Chichén Itzá hi trobem un observatori anomenat El Caracol. Es tracta d’una estructura cilíndrica, poc usual en l’arquitectura maia, que rep el nom per una escala en espiral que es troba dins de la torre.

A la part més allunyada del conjunt arqueològic es troba La Iglesia, una mostra de l’arquitectura Puuc que poc s’assembla a la resta d’edificis de Chichén Itzá. De fet les seves formes van recordar als descobridors els temples cristians europeus i d’aquí rep el nom. Realment és molt bonic.

I encara a risc de fer-nos pesats amb el joc de pilota, anomenat poc ‘ta pok pels maies, hem d’esmentar breument el de Chichén Itzà, per ser el més gran de tota Mesoamèrica. Com ja sabeu quines són les regles del joc, simplement us deixem amb les fotos.

Hi ha estructures, com la Piràmide de Kukulkán, que tenim els nostres dubtes de fins a quin punt són restauracions fidedignes, però el que està clar és que els gravats en pedra que queden en alguns edificis són originals, i els diferents motius que s’hi troben (calaveres, soldats, animals, etc) están força ben conservats.

I per acabar, us deixem amb una imatge no menys impressionant del que heu vist fins ara! Nosaltres ens vam passar més de 3 hores passejant per les ruïnes de Chichén Itzá, les 2 primeres pràcticament sols, fins que van començar a arribar els busos dels tours organitzats (n’hi havia més de 25 al pàrquing). I d’un d’aquests va baixar un exemplar de homo antes-muerta-que-sencilla, que ens va donar una lliçó sobre el dress code d’aquest tipus de llocs.