Primers dies a Granada

Ja fa 10 dies que vam arribar a Granada i la veritat és que hem estat bastant enfeinats. Com ja sabeu hem vingut aquí per col·laborar amb La Esperanza Granada, una associació que dóna suport a quatre escoles dels barris més pobres de la ciutat. Així que fent de voluntaris de dilluns a divendres no ens ha quedat gaire temps (ni forces) per fer el turista. De la nostra experiència com a voluntaris ja us en parlarem més endavant.

Nicaragua ens va rebre amb una calor infernal i amb la bandera del FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional). Només creuar la frontera et trobes amb una estàtua d’Augusto César Sandino amb la bandera negra i vermella, que va despertar vells records d’adolescència d’en César. En aquell moment la situació del país, en guerra entre el sandinistes i la contra (finançada pels Estats Units), no feia gaire recomanable venir a ajudar. Ara, vint anys després, el César s’ha tret una espineta que feia molt de temps que portava clavada.

Com deia Kortatu: Nicaragua… Sandinista!! https://www.youtube.com/watch?v=9O84LWo2PHE

 

 

 

 

Un cop hem arribat de l’escola i hem dinat, ja se’ns fa la una, així que ens queden les hores de més calor per visitar la ciutat. Aquests primers dies els hem dedicat a conèixer una mica millor el lloc on passarem el proper mes. Granada ens ha sorprès positivament. Té un centre històric molt maco i perfectament cuidat, al voltant del Parque Central i la seva catedral. Això fa que sigui la ciutat més visitada de Nicaragua. El que ja no ens ha agradat tant és la gran quantitat de turisme ianqui que et trobes per tot arreu.

 

 

 

 

Granada va ser fundada al 1524. Va ser una de les primeres ciutats colonitzades per la seva situació geogràfica, perquè permetia explorar la zona de connexió entre l’Atlàntic i el Pacífic. De fet, és considerada una de les primeres ciutats en territori americà. No només va ser un assentament de la conquesta, sinó una ciutat matriculada en el registre de la Corona d’Aragó i el Regne de Castella.

La catedral és l’edifici més emblemàtic de Granada. Construït a finals del segle XVI, va ser destruïda per l’incendi de la ciutat a mans de William Walker al 1856. La construcció actual, d’estil neoclàssic, data del 1915. Pràcticament es pot veure des de tota la ciutat i a nosaltres aquests dies ens ha servit com a punt de referència per orientar-nos.

 

 

 

 

 

Passejant per la part antiga, trobes tot de carrers amb cases de colors d’una sola alçada i amb grans patis interiors, sovint amb fonts de pedra. Avui dia, gairebé totes les cases al carrer La Calzada són restaurants o bars, però si t’allunyes una mica del centre, pots veure iaies i iaios asseguts al balancí, a la porta de casa, prenent la fresca amb els patis al darrere.

 

 

 

 

 

 

 

 

El que també hem tingut temps de conèixer, perquè cada dia passem per davant per anar a l’escola, ha estat el mercat i els seus voltants. Aquí ja no et trobes gringos, sinó gent local i l’ambient és molt mogut des de primeríssima hora del matí. El carrer Atravesada (o del comercio) està ple: de gent caminant, en bici, de venedors ambulants, gent esperant l’autobús, paradetes de fruita i verdura, botigues de roba… Mentre hi hagi llum de dia, els set dies de la setmana allò és un formiguer.

 

 

 

 

Continuarà…