Una setmana de turisme rural

Turisme rural: així és com definiríem la setmana que hem passat a casa de l’Ignacio i la Nina a Villa de Leyva. El fet d’estar allotjats a una casa a les afores del poble, de parets blanques i bigues de fusta, i havent de revisar la presència d’alacrans en tornar a casa a les nits, segurament hi ha ajudat. A més de donar-los un cop de mà al restaurant, ens han portat amunt i avall pels voltants del poble.

El primer dia vam anar a visitar diversos llocs que queden bastant a prop del poble. La primera parada la vam fer al Parque Arqueológico de Monquirá, popularment conegut com El Infiernito. És un conjunt de restes precolombines de més de 2.000 anys d’antiguitat i anteriors a l’arribada dels muiscas, indis aborígens de la zona. Aquest lloc té tres parts diferenciades: una tomba dolmènica, un observatori astronòmic del qual només en queden dues fileres de columnes i un conjunt de 30 megàlits de forma fàl·lica, que segons es creu, servien per rituals relacionats amb la fertilitat.

Uns quilòmetres més enllà es troba el Convento del Santo Ecce Homo, un convent dominic del segle XVII, fundat per a l’evangelització de la regió, molt poblada d’indígenes en aquell moment. El dia el vam acabar fent una cervesa a la plaça de Ràquira, la Bisbal d’Empordà de Boyacá. Un poble pintoresc, famós per les nombroses botigues d’artesania que hi ha.

 

 

 

 

 

La segona excursió va ser a El Paso del Ángel. És una caminada curta de  mitja hora que t’obliga a passar per un pas estret d’uns 40 cm d’amplada amb un precipici a cada banda. Al final s’arriba a una cascada que en aquesta època no tenia gaire aigua. Així vam poder remuntar el riu una estona pel seu llit, intentant tornar per un altre camí que al final no vam trobar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El fet d’estar amb l’Ignacio i la Nina i que tinguin cotxe ens ha permès fer excursions que difícilment haguéssim pogut fer d’altra manera. La més llunyana i que normalment es fa des de Bogotà és la visita a les mines de sal de Nemocón. En una visita guiada de poc més d’una hora es recorren les entranyes de l’antiga mina de sal, de la qual es van extreure en el seu moment 9 milions de tones de sal. Es poden veure estranyes formacions de sal, estalactites, estalagmites i miralls d’aigua salada que reflecteixen perfectament els túnels de sal. Tot i que saps que només és un reflex, les imatges són tan reals que semblen màgiques.

 

 

 

 

 

 

 

La següent excursió la vam fer sols, perquè com és lògic, els caps de setmana la Nina i l’Ignacio tenen més feina al restaurant i no ens van poder acompanyar. Això sí, ens van apropar amb cotxe fins al Parque de Flora i Fauna Iguaque, que està a uns 13 km de casa seva. Un cop havien marxat, el guardaparcs ens va dir que l’entrada costava 38.000 pesos per cap (uns 15 €), així que vam estar a punt de fer mitja volta, quan ens va oferir l’opció d’entrar com a estrangers nacionalitzats colombians, amb un preu més raonable: 14.500 pesos. Des de l’entrada del parc hi ha un camí de 4 km, amb un desnivell de més de 700 metres, fins a arribar a la Laguna d’Iguaque, a 3700 m d’alçada. La primera hora i mitja és fa caminant a través d’un bosc amb molta vegetació tropical, i el darrer tram és pel que aquí anomenen “páramo”, amb un pujada final bastant dura. Només vam veure la llacuna des de lluny, perquè ja era tard, s’havia girat un vent considerable i no ens volíem imaginar tota la caminada de tornada sota la pluja.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El darrer dia, abans de marxar cap a Bogotà, encara vam tenir temps de fer l’última sortida amb ells a La Periquera. Es tracta d’un parc ecològic, on a banda de diferents esports d’aventura, s’hi pot fer una caminada d’una hora al llarg d’unes cascades en el riu La Cebada. Llàstima que aquell mateix dia marxàvem, perquè sinó ens hi haguéssim quedat a fer un bany.

 

 

 

 

 

I no podem acabar aquest post sense donar les gràcies (un cop més) a l’Ignacio i la Nina. Per l’habitació d’hotel rural (amb bany privat!!), per les braves, la truita de patates, el pa amb tomàquet, les birres amb Detoditos… I sobretot, per acollir-nos i tractar-nos tant i tant bé!!

Que sapigueu, parella, que quan vam marxar dins l’autobús, també ens vam quedar amb un nus a la gola! Us trobarem a faltar!