Cartagena de Indias: muralles, història i molta calor

Després de 4 mesos sense trepitjar un aeroport, per arribar a Cartagena vam agafar un avió des de Bogotá. Ens sortia pel mateix preu una hora en avió, que més de 10 en autobús.

Arribar a Cartagena va ser com arribar a l’infern, i això que vam aterrar-hi passades les 10 de la nit. La xafogor era insuportable, però per sort, l’habitació del hostel tenia aire condicionat, així que vam poder dormir sense asfixiar-nos.

Des de la seva fundació al segle XVI i durant l’època colonial, Cartagena va ser un dels ports més importants del món. Era el punt de sortida de les riqueses que arribaven a Espanya des de Sud-Amèrica i també va ser el lloc amb el comerç d’esclaus negres portats d’Àfrica més gran del moment. De fet, segurament per això, avui dia quan arribes a la costa del Carib colombià veus que hi ha un percentatge majoritari de persones d’aquesta raça.

A Cartagena només hi hem estat un dia, i si no tens pensat anar a l’illa Barú, creiem que és suficient. Vam passar el dia passejant pels carrers del centre històric, que realment és molt maco. Són carrers estrets, amb cases de colors i amb balcons de fusta plens de flors.

 

 

 

 

 

 

 

 

Passejant pels voltants de la catedral, camí de les muralles que envolten tota la ciutat, vam topar amb una font que ens resultava ben familiar. És una rèplica de la Font de Canaletes, que l’Ajuntament de Barcelona i Agües de Barcelona van regalar a la ciutat de Cartagena.

 

 

 

 

 

Com ja hem comentat, tota la ciutat vella està fortificada. Felip II va fer construir 11 quilòmetres de muralles per protegir la ciutat. Els murs i baluards estan molt ben conservats i pots fer un recorregut per tot el perímetre de la ciutat.

 

 

 

 

Si a la nit feia molta calor, durant el dia no us ho podeu imaginar. Vam començar el dia amb núvols i xafogor, però quan va sortir el sol, allò era horrible! Només fèiem que beure aigua sense parar, no teníem gens de gana i l’únic que venia de gust menjar era una mica de fruita o beure algun suc. Així que les paradetes de fruita eren molt d’agrair.

 

 

 

 

 

A la tarda vam visitar el castell de San Felipe de Barajas. Aquesta construcció de defensa es va començar al 1657 utilitzant com a mà d’obra esclaus africans i la seva situació obeïa a una estratègia militar. La seva elevació sobre el nivell de mar permetia divisar qualsevol moviment enemic i minimitzar el temps de resposta davant d’un intent d’invasió. Així va protegir Cartagena d’Índies de l’atac de pirates durant molts anys. Però sens dubte el moment clau va ser la defensa de la ciutat en la batalla de 1741 contra l’exèrcit anglès. El militar Blas de Lezo, amb només 3.600 homes i 6 vaixells, va derrotar la tropa anglesa comandada per Vernon, que venia a conquistar la ciutat amb 27.000 soldats, 186 vaixells i 2.000 canons. Després de la independència de Cartagena el castell gairebé desapareix, ja que es va convertir en cantera al passar a mans de particulars. L’any 1928 el castell torna a mans de l’estat de Colòmbia i comencen les tasques de restauració.

 

 

 

 

Amb tot això, se’ns va fer de nit. I si Cartagena és una ciutat amb molt encant de dia, encara en té més de nit. La ciutat il·luminada amb llums groguenques, la gent passejant per les places i muralles i la música que sona a les cases i bars, li donen un aire ben especial.