Benvinguts al paradís!!

El nostre comiat de Colòmbia l’havíem de fer a les platges del Carib. En un primer moment havíem pensat passar un parell de dies a Santa Marta i Taganga, abans d’anar al Parque Nacional Tayrona, però fent cas de l’experiència d’altres viatgers, ens vam decantar per anar directament a Palomino, un “remanso de paz y tranquilidad”, com ens va dir el conductor de la buseta que ens hi va portar.

Si anar a Palomino va ser un encert, l’elecció del hostel The Dreamer ho va acabar d’arrodonir. Podem dir sense cap mena de dubte que ha estat el millor hostel del nostre viatge. És com una mena de ressort de luxe, però per motxilers. Per 10 euros per cap, pots gaudir del jardí tropical, la piscina, happy hour de caipirinha i cubalibre a 4€ i restaurant a preus força assequibles.

 

 

 

 

 

I tot això, a dos minuts de la platja! Una platja ben diferent de les que hem vist darrerament, plena de vegetació i palmeres a tocar del mar. A més, la platja de Palomino és molt i molt llarga, i fins ara, no està gens explotada turísticament. Algú ens va dir que li quedaven uns 5 anys abans que ho convertissin en un Santa Marta (per nosaltres, Benidorm), tot i que potser és una mica exagerat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De Palomino vam anar cap al Parque Nacional Tayrona, no sense abans reservar una darrera nit a The Dreamer, per quan tornéssim de l’estada de dos dies al parc. Així, també vam aprofitar per deixar tot l’equipatge allà, i emportar-nos només les dues motxilles petites.

Tayrona és un dels parcs naturals més importants de Colòmbia. Té un clima tropical, temperatures entre els 25 i 38 graus i una gran diversitat de flora i fauna. Així s’hi poden trobar més de 700 espècies de plantes, més de 300 aus, 40 tipus de ratpenats i felins com el jaguar o el puma, sense parlar de llangardaixos, serps (algunes verinoses), aranyes, milions de formigues i altres insectes.

 

 

 

 

Tots els camins dins el parc es fan a través de la selva i vegetació tropical. En més d’un moment ens ha vingut al cap imatges de LOST. La barreja de platja, selva, muntanya i poca gent ens han traslladat inevitablement a més d’un capítol de la famosa sèrie.

 

 

 

 

Tots els allotjaments dins del parc són molt rústics. La majoria són càmpings on pots dormir en hamaca o tenda de campanya, tot i que també ofereixen algunes habitacions. Nosaltres ens vam allotjar al càmping Don Pedro, a 5 minuts de la platja d’Arrecifes. En aquesta platja no està permès el bany, degut a les fortes corrents que han causat la mort de més de 100 persones, tal com indica un cartell a l’entrada. Per arribar a les platges més maques i on sí et pots banyar, cal fer una caminada de poc més d’una hora, però l’esforç val molt la pena.

 

 

 

 

 

El que ens ha agradat més d’aquestes platges han estat les aigües cristal·lines i el fet que la gran quantitat de palmeres a tocar de l’aigua ens donessin una treva d’ombra, ja que, com sabeu, cap dels dos aguantem gaire estona al sol.

 

 

 

 

 

I com ens està passant al llarg del viatge, aquí també hem fet amics. Vam coincidir amb la Carla i el Damián, una parella d’argentins, en la buseta que ens duia de Santa Marta a Palomino. La casualitat va fer que s’allotgessin en un càmping a tocar del nostre hostel i que ens els tornéssim a trobar dos dies després  a Tayrona en el mateix càmping. Vam compartir sopar i converses i un bany per acomiadar-nos del Carib i també d’ells.

 

 

 

 

 

Deixem Colòmbia i el Carib amb la sensació d’haver fet curt. Tant el país com aquesta regió ens han agradat molt, però el fet d’haver comprat bitllets d’avió ens ha limitat a l’hora d’allargar-hi la nostra estada. Marxem amb la convicció que hi tornarem tard o d’hora!