172 dies a Sudamèrica
Han estat gairebé 6 mesos, i com ja hem dit en algun post anterior, ens sembla que hem fet curt. Sudamèrica ens ha tractat molt bé, ens ha sorprès i en definitiva, ens ha encantat. A tots els països que hem visitat, hem intentat conèixer no només tot allò més turístic, sinó apropar-nos una mica a la seva cultura i la seva gent. De vegades ha estat molt fàcil, i altres no tant.
En general, ens hem sentit bé a tot arreu. Vam sortir de Barcelona amb alguns dubtes respecte a com ens adaptaríem a aquesta vida “nòmada”, però van desaparèixer de seguida. Quan ens ha agradat un lloc, ens hi hem quedat més, i quan no, hem marxat abans del previst. En aquest sentit, els primers mesos del viatge, han estat els més “lliures”. El pla era que no hi havia pla. I aquesta incertesa ens encantava! El fet d’haver de comprar el vol cap a Nova Zelanda (perquè no pugessin massa els preus) ha fet que en aquests darrers dos mesos hàgim hagut de viatjar sense deixar molt espai a la improvisació. Així que tant a Equador com a Colòmbia ens han quedat coses per fer i veure.
Ho sabíem abans de marxar, però ens ha quedat més clar durant el viatge quan parlàvem amb altres viatgers: la nostra volta al món és una qüestió d’eleccions i renúncies. Encara que tenim bastant temps, no es pot veure tot. I el que també ens ha quedat clar és que més val el consell d’un altre viatger, que no pas 10 guies! De fet, durant aquests 6 mesos sempre hem portat una guia del país a la motxilla (que anàvem intercanviant als hostels), però les hem obert ben poc. Sempre hi ha algú que viatja en la direcció contrària que tu, i que et recomana o desaconsella anar a algun lloc.
I si després de llegir-nos durant aquests sis mesos i veure les nostres fotos, us queda algun dubte… Sí, fer aquest viatge és la millor decisió que hem pres mai. I no us negarem que trobem a faltar la família i els amics en determinats moments, i que en altres mataríem per un bon pernil o unes croquetes de la iaia, però tot això encara no ens ha fet tenir prou ganes de tornar a casa, ja que encara queda molt per conèixer.
Molts ens heu preguntat què ha estat el millor del viatge, quin lloc ens ha agradat més, o fins i tot ens heu demanat que féssim un TOP FIVE. És impossible!! El que sí volem és deixar-vos amb un petit resum, fet amb algunes fotos de cada país.
BRASIL
ARGENTINA
XILE
BOLÍVIA
PERÚ
EQUADOR
COLÒMBIA
Com veieu pel nombre de fotos de cada país, el que sí podem dir és que Argentina i Colòmbia ens han agradat especialment.
Però aquest viatge no és només els llocs que hem visitat, sinó també la gent que hem trobat pel camí: amics que feia temps que no vèiem i nous amics que hem fet durant el viatge (tant locals, com altres viatgers). Sense ells, això no hagués estat el mateix. Alguns segurament no els tornarem a veure, però n’hi ha d’altres amb qui estem convençuts que ens tornarem a trobar; com els diem sempre, qui sap on i vés a saber quan.
I encara que no surtin a les fotos, també ens en recordem de: Virginie, Clemence i Jerónimo, Ezequiel, Paula i Nacho, Alicia, Bernard i Lucette, Benito, Julián, Yamila i Pablo, Sophie i Vincent, Elia i Aitor, Leonor i Yola, Ale, Gastón i Martina, Agus i Ludmila, Alex i Olga, Francesc i Judith, Laure…
FINS AVIAT AMICS!!
FINS LA PROPERA SUDAMÈRICA!!
M´agrada i molt! no dic res mes.. Miss u a lot! Petonets grans
També et trobem a faltar! Mooolts petons des de Nicaragua.
Qué casualidad lo de Argentina y Colombia!
Un besote de Martín, Fer y mío.
Ana
No solo han sido los paisajes, la gente que nos hemos encontrado ha tenido mucho que ver. Un beso muy grande para los tres. Martín ya anda??
Gracias lindos! Martín sigue muy cómodo en su posición de cuatro patas. Es otro gato más.
Sis mesos molt ben aprofitats. Enhorabona! Un bonic resum i molts records. Petons.
Hola parella! Ens ha fet molta il.lusió saber que seguiu el nostre blog, nosaltres també us seguim la pista de ben a prop, jeje. Ens ha encantat el resum que heu fet de sudamèrica i prenem nota perquè a nosaltres encara ens queda un mes llarg per recòrrer en aquest continent. Que vagi molt bé a la nova etapa del viatge! Una abraçada!!!
Gaudiu al màxim que ja veureu que això passa volant! Llàstima que al final no puguem coincidir. Una abraçada.
Quina enveja! Aquesta experiència no us la prendrà mai ningú. Endavant, que la vostra ausència queda ràpidament compensada sabent que sou molt feliços en cada moment d’aquest recorregut.
Una abraçada molt forta,
Josep i Nuri
Hola tiets!! Quina il·lusió rebre el vostre missatge. Oi que es nota que estem contents? Quan tornem tindrem moltes aventures per explicar. Un petó ben fort.
queremos más fotos!!!! Laura no me deja expresarme con libertad!!!! Sufro censura!!!!
más fotos?? porque leer cansa, no? jeje. En la cuenta de flickr ya van más de 5000, quieres verlas todas?
No hacemos ningún comentario sobre el tema “calzonazos” (desde el cariño).;)
Una abraçada
Absolutamente cierto… no solo aplica censura sino q ademas me da “clatallots” y encima dice q es una santa…
pero también lo hace “desde el cariño”… dejo que viva en la ilusión de que manda ella.
Este viaje que hemos hecho juntos en estos 6 meses me ha encantado.
Ya sabeis que he estado a ratitos en todos los lugares que habeis visitado.
Muchos besos.
PEPI
Gracias por “acompañarnos”!! Esa era la idea cuando decidimos crear el blog: compartir todas las experiencias con vosotros. Nos alegramos de que te haya gustado, pero esto no se acaba aquí, todavía queda mucho viaje 😉
Besos
alaaaaa que guay!! ich habe es auch mal geschafft eure bilder anzugucken, und bekomme unendlich Lust direkt wieder loszureisen!
ich hoffe es geht euch gut und die Arbeit in der Schule macht trotzdem noch Spaß.
Ganz Liebe Grüße aus Deutschland und weiterhin eine Gute Reise , Anne 🙂
Hola Anne! Que ilusión que sigas nuestro blog 🙂
Wir geniessen die Arbeit in der Schule, obwohl es manchmal echt anstrengend ist, du weisst schon…
Nos queda una semana en La Esperanza, y después seguimos el viaje hacia Guatemala! Besos y hasta pronto!
Moltes felicitats!!! Endavant!!!
Gràcies Marc, una abraçada!!