Relax a la costa d’Equador
Equador no entrava dins dels nostres plans, però a força de sentir parlar bé d’aquest país hem decidit passar-hi uns dies abans d’arribar a Colòmbia. Des d’Argentina que ens havien parlat de Montañita, la principal destinació turística de costa de l’Equador. Després de 8 hores de bus, 2 hores a la frontera i una nit a Guayaquil vam agafar un darrer bus que ens portaria a Montañita. És una comuna administrada per la gent que hi viu de manera cooperativa i assembleària. El seu origen el trobem en els anys 60 quan es va convertir en lloc de trobada de gent estrangera de diferents moviments alternatius. Avui dia està ple de hippies venent artesania, especialment argentins, i surfers que aprofiten les bones onades que es troben a la platja.
Com a Màncora, també ens hem allotjat una mica allunyats del poble, al barri de Tigrillo, per evitar el bullici nocturn. Hi hem estat un parell de dies de total relax, gaudint de la platja i descansant.
Des que vam passar la frontera, ens vam adonar que el clima i la vegetació d’Equador són ben diferents del que havíem vist fins ara. Per entendre’ns, és molt més tropical. Al costat de la platja hi ha un munt de vegetació i el nostre hostel semblava posat enmig de la selva. Nosaltres hem arribat al principi de l’època de pluges, i això ha fet que patíssim un “atac nocturn” de grills, que queien del cel i es ficaven per tot arreu. Vam haver de segellar la porta, perquè no ens entressin a l’habitació!
Encara que per bitxos, el tros d’iguana que vam veure a peu de carretera, mentre esperàvem el bus cap a Puerto López. Semblava que estava posant per la foto.
Després de 2 dies a Montañita vam decidir continuar el nostre camí cap el nord. La següent parada era Puerto López,petit poble de pescadors on els turistes hi van per 3 motius: veure balenes (de juny a octubre), anar a l’illa de la Plata (la Galàpagos dels pobres) o anar al Parque Nacional Machalila. Nosaltres hi vam arribar a mig matí, vam deixar les coses al hostel i ens en vam anar a la platja.
Continuem tenint platges enormes, de quilòmetres de llargada, molt poc profundes i amb poca gent. Aquí com a Montañita, tota la vora de l’aigua està plena de cries d’alguna mena de mol·lusc petit de closca cònica, soterrades a la sorra i que van deixant rastre del seu moviment, que ni les línies de Nazca. També està ple de crancs, que tan bon punt t’hi acostes desapareixen en el miler de forats que hi ha a la sorra.
I el segon dia a Puerto López, entre anar a l’illa o al Parc Nacional, vam optar pel segon. Allà hi pots fer un petit trekking de dues hores, passant per la Platja Prieta i la Platja Tortuguita abans d’arribar a la platja de Los Frailes, l’única on t’hi pots banyar. A les dues primeres les corrents del mar són molt fortes i no és permès el bany. Però val la pena donar un cop d’ull arran de mar o des del mirador de la Fragata. Nosaltres hem enxampat un dia ennuvolat però encara i així hem gaudit tant de la caminada com de l’estona de platja posterior.
Entre Máncora, Montañita, Puerto López y Los Frailes, hem estat una setmana seguida anant cada dia a la platja. Donem per satisfetes les nostres ganes de relax a base de sol i mar i ens en anem cap a l’interior, que també ens han dit que la part de la serra és molt bonica.
Ara si que m’identifico nois, aquesta mena de turisme ja es mès del meu perfil…
En qualsevol moment esperàvem que apareguessis per allà amb xancles, bermudes i ulleres de sol 😉 Ja trobàvem a faltar els teus comentaris, jeje. Bon any!
La iguana es de tamany natural?. Quina por.Petonets.
I tant que és de mida natural!! Era gairebé com un gos mitjà, i bastant més llarga 😉 Petons
Las cholitas amb talons són molt elegants! A nosaltres ens van agradar molt, sobretot al César 😉 Casi tant com els paisatges, jeje.
Ostres, quina platja mes xula, estava tan deserta com sembla? quina sort nens 🙂
una abraçada
Doncs sí company, les platges on hem estat estaven així de buides, tot un luxe!! Una abraçada