Manizales: Diana, Felipe i família
A Manizales ens ha passat com a en Jordi i la Tamara d’el mundo a sorbitos, ens hi hem quedat 3 dies, perquè la família que ens ha rebut, ens ha tractat massa bé. A Manizales volíem fer una excursió al volcà Nevado del Ruiz, però està tancat per alerta per possible erupció, i les excursions que s’hi fan no et permeten arribar fins al volcà (només el pots veure des de lluny), i a més, són molt cares.
La Diana i el Felipe viuen a casa dels pares d’ell, Don Alfonso i Doña Celmira, i amb la germana, la Lili, i el Nacho, el seu gos. Viuen al barri Minitas, un barri popular una mica allunyat del centre. Pels couchsurfers tenen un sofà-llit a l’antiga habitació “de solter” del Felipe.
La Diana i el Felipe, tot i ser molt joves (24 i 28 anys), ja fa 3 anys que estan casats. I el perquè de viure amb els pares té una explicació molt senzilla. Fa uns anys van decidir que volien començar una vida nova a Canadà, concretament a Quebec. Així, des que es van casar, han estat presentant papers per aconseguir la residència, i ara que ja ho tenen tot ben lligat, al març comencen la seva aventura. Tots dos són professors d’anglès (la Diana també de francès).
Degut a que la Diana ja ha plegat de treballar, ha pogut estar amb nosaltres tots els dies, i a les tardes s’hi ha sumat en Felipe. Així, el primer dia, només arribar, ens van portar a banyar-nos a les aigües termals de Manizales; al dia següent vam fer un passeig amb la Diana pel centre i a la tarda vam anar al cinema tots 4, i el darrer dia vam anar al barri de Chipre a veure la posta de sol. Tot això per no parlar de l’afecte amb què ens ha tractat tota la família. Els que teniu Facebook ja sabeu de les partides de parqués (parxís) fins a la mitjanit amb Doña Celmira i Don Alfonso. La primera partida vam guanyar 1000 pesos (30 cèntims d’euro), mentre Don Alfonso li deia al César “eres un bandido” perquè se li menjava totes les fitxes 🙂
Per agrair tanta hospitalitat, el darrer dia i com ja és costum, vam fer una truita de patates amb xoriço, acompanyada de pa amb tomàquet i una ampolleta de vi.
Diana y Felipe, mucha suerte en vuestra aventura canadiense y un beso enorme para toda la família (Nacho incluído ;))
César y Mónica, se nos aguó el ojo de leer tan bonitas palabras. Espero que guarden muy bien la fortuna que se ganaron con el parqués. jajaja ahh y el nombre de mi suegra es Celmira ;D
Un abrazo enorme
Hola chicos! No dijimos nada que no fuera verdad, sierto? Gracias al parqués podemos viajar un mes más, jajaja.
Por cierto, disculpas a Celmira, ya lo hemos corregido 😉
Un fuerte abrazo y seguimos en contacto.