Comencem l’any a la platja

La darrera vegada que vam estar a la platja va ser a Ilha Grande, i això va ser ara fa més de 3 mesos. Així que ja teníem ganes de posar-nos el banyador, i provar les aigües del Pacífic. Bé, una més que l’altre 😉 Així que abans de deixar Perú, vam fer una parada de 3 dies a Máncora, destinació turística del nord del Perú, freqüentada per surfers i amb força ambient nocturn al centre del poble. Per això, seguint els consells d’una parella que vam conèixer a Cusco, vam anar al Kon Tiki, un hostel amb bungalows que hi ha sobre un petit turó amb vistes del poble i tot el litoral.

 

 

 

 

El primer dia ens vam quedar a la platja de Máncora. La parella que ens va recomanar el hostel ens havia dit que era com Castelldefels, però aquí les platges són diferents. Són platges molt molt llargues, pots entrar-hi caminant 100 metres sense que et cobreixi i no hi ha pràcticament ningú, tot i ser temporada alta. La posició geogràfica de Máncora davant el creuament de dues grans corrents marines, Humbolt (freda del sud) i el Niño (calenta del nord) fa que l’aigua estigui a molt bona temperatura (ni massa freda ni massa calenta) i que el clima sigui semitropical i sec, amb temperatures entre els 21º i els 34º tot l’any. El que sí hi havia era unes onades bastant considerables, degudes a la crescuda de la marea de cap d’any.

 

 

 

 

A la platja de Máncora no hi vam estar malament, però havíem llegit que les platges del voltant eren més maques. Així que no ens va quedar més remei que agafar un dels milers de mototaxis que hi ha a la ciutat, perquè ens portés a Vichayito. Per 10 soles, vam fer un trajecte de 20 minuts, amb la cúmbia a tot volum de regal. Va valer la pena, perquè la platja ens va agradar molt més.

Així com els allotjaments i turistes que hem vist a Máncora eren de classe mitjana, aquí a Vichayito hem vist allotjaments més luxosos i un altre tipus de gent. La platja té les mateixes característiques: llarga, cobreix poc i moltes onades, però hi ha encara menys gent i l’entorn la fa més maca.

 

 

 

 

I el tercer dia, vam anar cap al nord, a la platja de Punta Sal. Aquí s’hi arriba amb una furgoneta de les que fan el servei turístic fins a Tumbes. Aquesta és una platja més familiar, però també força semblant a les altres dues. La diferència d’aquestes dues amb Máncora és que aquí només hi ha platja, mentre que a Máncora també hi ha vida nocturna, que per cert, sentíem des del nostre hostel des de dalt del turó.

 

 

 

 

Com podeu veure a la última foto, a Punta Sal vam aprofitar per fer la Carta als Reis d’Orient 😉 De moment, sembla que ens hem portat bé!