Cap d’any a Lima

Passar el cap d’any a Lima va ser circumstancial. El fet de trobar uns bitllets de bus baratíssims de Cusco a Lima va fer que arribéssim a la ciutat 2 dies abans de cap d’any. El que no vam preveure és que amb les festes alguns llocs turístics estarien tancats i amb la celebració de l’any nou no tindríem gaire temps per dedicar-li a la ciutat.

Lima té més de 9 milions d’habitants i no és la ciutat més segura del món. Ens ho havien dit abans d’arribar-hi i ho hem sentit també parlant amb gent local. Tothom coneix algú que ha patit algun tipus d’assalt o robatori. Nosaltres ens hem sentit molt tranquils, encara que només ens hem mogut per 3 barris: Centre Històric, Miraflores i Barranco. Vam tenir la sort de trobar un noi a couchsurfing que viu a un dels barris més macos i tranquils de Lima, Miraflores, a tocar del mar.

El primer dia, després de 22h de bus, ens venia de gust caminar i vam fer un passeig pel Malecón. El més curiós d’aquest passeig marítim és que es troba a uns 50 metres per sobre del nivell del mar.

 

 

 

 

El passeig va de Miraflores fins a Barranco, el pots fer tranquil·lament en poc més d’una hora i mitja, i la gent que t’hi trobes caminant, fent footing o patinant, no té res a veure amb el limeny comú. És un perfil més Borja-Mari que Wilson-Osvaldo ;). Pel camí et trobes el far, el Parque del Amor (on es troba l’escultura El Beso i un mur decorat amb trencadís amb frases de poetes peruans) , el Puente de los Suicidas (que no es diu així, però és com se’l coneix) i el Puente de los Suspiros, petit pont de fusta just sobre la Bajada de Barranco. Tot plegat, una caminada molt maca i agradable.

 

 

 

 

 

A Lima només vam dedicar un dia a fer el turista. I bàsicament vam centrar els nostres esforços a la Plaça d’Armas i els seus voltants. A la plaça es troba la seu del govern peruà, l’ajuntament de la ciutat i la catedral. Com ja hem vist a la resta de places majors (Arequipa, Cusco…) aquí també trobem una font central i tot un seguit de parterres molt florits i ben cuidats.

 

 

 

 

Els carrers que envolten la plaça major son plens de cases de l’època colonial. Nosaltres vam visitar l’església de San Francisco i la de Santo Domingo. Com a la resta del Perú, franciscans i dominics van ser les primeres ordres religioses que van arribar i van construir-hi els seus temples. A l’època colonial es feien servir les catacumbes de les esglésies com a cementiris. Avui l’única que permet visitar-les és San Francisco. No permeten fer fotos, per tant no us podem deixar cap imatge, però veure els ossos ordenats per mides que encara s’hi conserven, impressiona una mica. Ens van explicar que allà es van enterrar 25.000 persones fins que una ordre del Libertador San Martín va acabar amb aquesta tradició per evitar malalties epidèmiques.

Després vam anar a visitar l’església de Santo Domingo. Aquí la visita era interessant per dos motius: primer perquè et permeten pujar fins a dalt del campanar, des d’on tens unes vistes de tot Lima i en segon lloc, perquè hi ha les restes de dos sants peruans: Santa Rosa de Lima i San Martin de Porres. Nosaltres i els sants no som gaire amics, ja ho sabeu, però si a sobre ens intenten vendre que dues de les virtuts miraculoses d’un d’ells eren la levitació i la bilocalització (ojo al dato! estar a dos llocs  al mateix temps) fins aquí podíem arribar. No sabem si era més fort la convicció amb què ho explicava la guia o la cara de creure-s’ho tot de les senyores que ens acompanyaven en el tour. El punt culminant va ser quan a l’entrar a la sala amb la tomba de San Martin de Porres, una d’elles es va treure les sabates i es va estirar tota ella a sobre del marbre de la tomba.

 

 

 

 

Feia molts dies que no aprofitàvem els menús econòmics que ofereixen els bars peruans. Al voltant de Santo Domingo n’hi ha un munt, així que vam entrar en un que feia bona pinta i per 1,7 € per cap vam dinar. Per acabar el dia vam anar a fer un volt pel mercat central, que no ens va acabar d’agradar. El que sí ens va cridar molt l’atenció va ser trobar totes les paradetes exteriors plenes de accessoris de cap d’any i roba interior de color groc. Aquí en lloc del vermell la bona sort per l’any nou s’associa a aquest color.

I així com qui no vol la cosa vam arribar al 31. L’Alejandro, el noi que ens allotjava, ens va proposar un cap d’any diferent, al menys per nosaltres. Barbacoa amb piscina a casa d’uns amics al barri de La Molina, un barri residencial bastant pijo. A las 3 de la tarda ja estàvem a la piscina i poc abans de les dotze acabàvem amb els darrers talls de carn de la graella. Aquí a les 12 es fa un brindis i es llencen focs artificials, però la Mònica previsora havia comprat raïm al super aquell matí i se’l va poder menjar, això sí, sense campanades ;).

 

 

 

 

 

BON ANY 2014 A TOTS!!