Puno: el llac Titicaca

Generalment, els turistes que surten de La Paz i volen visitar el Llac Titicaca es dirigeixen a Copacabana. Però nosaltres vam veure-hi un petit inconvenient. Per arribar a Copacabana s’ha de creuar un petit estret; et fan baixar del bus, que posen a sobre d’un transbordador (4 troncs mal posats que deixen el transbordador del Delta com un transatlàntic) i els passatgers creuen en una petita barca a motor, que a nosaltres no ens feia cap mena de gràcia. Així que vam optar per veure el llac navegable més alt del món des del costat peruà, a Puno.

El viatge de La Paz a Puno també es mereix un comentari. La frontera es creua a Desaguadero, on hi ha un pont que separa els dos països, i que creues a peu. L’hostesso del bus ens va advertir que no féssim cas de la policia peruana, que treuen diners als turistes, però com un de nosaltres, amb la seva barba vermella, té una mica de cara de “gringo”, la policia ens va aturar, ens va demanar els passaports, i ens van fer entrar en una sala d’un en un, dient que notaven olor de marihuana. En veure que érem espanyols ens van deixar anar ràpid i vam passar la duana peruana sense més problemes.

Així com a Potosí es van a veure les mines, a Puno s’hi va a visitar les illes del Titicaca: Uros (flotant), Taquile i Amantani. Com el tema barques ja sabeu que no ens agrada, no les vam visitar. Ens vam limitar a veure el Llac Titicaca des del Mirador del Cóndor, pujant un fotimer d’escales des del centre.

L’excursió que sí que vam fer va ser a Sillustani, recomanada per un peruà a qui li vam comprar unes polseres a Sucre. Es tracta d’unes ruïnes d’un cementiri inca i preinca, a sobre d’una muntanya amb vistes al Llac Umayo. Un paisatge increïble ple de “chulpas”, les tombes en forma de torre cilíndrica dels inques més importants.

A Puno no hi ha gaire més a fer, potser només fer un cop d’ull a la Catedral, veure la Casa del Corregidor, visitar el mercat i si tens collons, agafar un dels molts mototaxis, per moure’t per la ciutat. Nosaltres no ens hi vam atrevir, perquè aquí el trànsit també és una bogeria!

El mercat de Puno no és molt gran, però ja hem notat una gran diferència amb els mercats de Bolívia. Com ho diríem, és com més amigable 😉 Les parades fan molt millor pinta, i ve de gust comprar-ho tot, especialment la fruita i la verdura. Nosaltres també ens vam trobar de casualitat un immens “mercadillu” en els carrers del voltant de la terminal de bus. Allà s’hi podia comprar des de roba, sabates, fruita i menjar cuinat. Vam estar una bona estona xafardejant-hi.