4 paulistanos i 2 catalans per l’altiplà de Bolívia

Quan vam començar a planificar la volta al món, teníem clar que un dels llocs que no ens podíem perdre era el Salar d’Uyuni. I també sabíem que des de San Pedro d’Atacama sortien uns tours de 3 dies que et porten fins allà. Aquestes excursions es fan en 4×4, on hi caben 6 persones a més del conductor-guia. Has d’estar 3 dies convivint amb 4 persones que no coneixes de res, i que poden fer que el viatge sigui un desastre o inoblidable. Nosaltres vam tenir la sort de conèixer 4 brasilers de São Paulo (Allan, Camila, Gilson i Ricardo) en l’excursió als guèisers del Tatio del dia anterior, i les casualitats van fer que coincidíssim també en el tour de San Pedro a Uyuni. La barreja paulistanos-catalans va funcionar de tal manera, que Leo, el conductor, es va passar els 3 dies descollonant-se de riure.

El primer dia es visiten les llacunes altiplàniques dins la Reserva Natural de Fauna Andina Eduardo Avaroa. Al llarg de tot aquest primer dia estem per sobre dels 4000 metres, així que cal prendre’s les coses amb calma i no fer esforços molt grans. Primer visitem la Laguna Blanca i la Laguna Verde.

 

 

 

 

Després de passar per un desert, s’arriben a uns banys termals (molt més calents que els del Tatio a Xile), on t’hi pots banyar, encara que el lloc és petit i t’hi sents com una anxoveta ;). Una mica més endavant, s’arriba al punt més alt d’aquest tour: els Géisers del sol de la mañana, que estan a 4900m. Són molt diferents dels que vam veure a Xile; a banda de la sortida de vapor d’aigua, hi ha bassals de fang bullent, i en tota aquesta zona es pot sentir l’olor característica a ous podrits del sofre (veure vídeo dels guèisers fent xup-xup).

 

 

 

 

 

Després de dinar es visita la Laguna Colorada, probablement la més espectacular de totes les llacunes altiplàniques. El seu color vermell i la gran quantitat de flamencs que s’hi poden veure són realment impressionants. El color de l’aigua prové de sediments vermells i de la pigmentació d’algunes algues i canvia de tonalitat depenent de la llum del sol.

 

 

 

 

La nit la passem en un refugi força auster a la vora de la llacuna on només tenim una hora i mitja d’electricitat, no hi ha dutxa ni aigua calenta i es dorm en una habitació compartida de sis llits.

El dia següent el comencem visitant l’arbre de pedra, una zona desèrtica amb grans pedres que han estat esculpides pel vent i l’aigua al llarg del temps.

 

 

 

 

 

Després es fa un recorregut per un seguit de llacunes (Honda, Hedionda, Charcota i Cañapa), on també es veuen flamencs de ben a prop i hi ha unes vistes per les quals ja no ens queden adjectius.

No hem dit que en aquesta excursió hi anàvem dos 4×4 de la mateixa companyia, i durant aquest segon dia vam conèixer també una parella de belgues, la Sophie i el Vincent. Aquesta parella està viatjant per Sud-Amèrica durant sis mesos i ens hem adonat que pràcticament hem fet el mateix recorregut. Els podeu seguir a la seva web.  Abans d’arribar a l’allotjament de la nit ens vam creuar amb el tren de mercaderies que passa diàriament fent el trajecte Xile-Uyuni. I finalment vam arribar a l’hotel de sal, que té molt poc d’hotel però mooolta sal. Aquí les parets estan fetes de maons de sal i el terra està ple de sal gruixuda com si acabessin de fer 25000 orades a la sal!

 

 

 

 

Per l’últim dia queda la visita al Salar d’Uyuni. Al matí anem a l’illa Incahuasi, un pedrot al mig del salar ple de cactus gegants. Sembla increïble que al mig del no res hi pugui créixer alguna cosa.

 

 

 

 

 

I ja per acabar en Leo ens deixa al bell mig del salar per tal que puguem fer les típiques fotos txorres jugant amb la perspectiva i els efectes òptics.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La darrera parada és a Uyuni a l’anomenat cementiri de trens, on hi ha les restes d’antigues màquines de vapor que feien el trajecte fins a les mines dels voltants.

Hem de dir que tot i que el Salar era un dels llocs que més gràcia ens feia visitar, hem coincidit amb la resta de companys del tour en què està una mica idealitzat, i que valen molt més la pena els paisatges que es veuen els dos primers dies.

Ricardo, Gilson. Camila i Allan: han sido unos días muy divertidos! Queda pendiente un churrasco de vicuña 😉 Boa viagem e beijos. Recuerdos al Bahiano 😀