Ushuaia, entre el mar i la muntanya
Aquest serà un post bàsicament visual. Finalment, hem tingut una mica de treva pel que fa al temps, i hem pogut aprofitar per caminar pel Parque Nacional Tierra del Fuego i fer una excursió en catamarà pel Canal Beagle.
L’entrada del Parque Nacional està a 12 km d’Ushuaia, i un cop a dins, cal fer 10 km més per arribar on comencen les rutes a peu que hi ha obertes en aquesta època de l’any. Tot això es fa en furgoneta (ells li diuen linea regular), i et claven gairebé 20 euros pel trajecte d’anada i tornada més 14 euros de l’entrada al parc. Passar-hi el dia val molt la pena, encara que amb un dia, no en tens prou.
Al matí vam fer les rutes al voltant de la Bahía Lapataia, totes curtes i sense dificultat.
És força curiós com dins un mateix parc, rutes i paisatges poden canviar en poca estona.
Després de fer uns entrepans a la vora del Llac Roca amb unes vistes impressionants de les muntanyes argentines i xilenes vam fer la caminada Hito XXIV, que voreja el llac i arriba fins a la frontera amb Xile.
Una altra de les joies de la corona que es poden fer a Ushuaia és una excursió d’unes dues hores i mitja pel Canal Beagle en catamarà. En aquesta època encara no han arribat els pingüins i l’excursió et porta fins el Far Les Eclaireurs, a veure fauna en els illots del canal i fer una micro passejada en una illa per fer-se 4 fotos.
Com podeu veure, el temps va canviar diverses vegades en les dues hores i mitja de trajecte. Això sí, amb un fred considerable tota l’estona, inclús ens va caure pedra quan vam baixar a l’illa. Mireu com va canviar en els pocs minuts que vam trigar en fer la volta al far, semblen dos dies diferents!
I finalment, i ja que sabem que tenim un públic infantil que també ens segueix en aquest viatge, us deixem amb algunes fotos dels animals que hem vist aquests dies.
Les nenes de “La Instru” estem mortes d’enveja i t’enviem un missatge amb molt de carinyo:
“EST UN CABRONÀS….QUE SEGUIU DISFRUTANT DEL VIATGE”..
Un peto.
Encara que no em creieu, ahir estava pensant en vosaltres. Que no em dèieu res i ja no us en recordàveu de mi 😉 Doncs sí estem gaudint com vedells i ens ho estem passant de conya. Petons per totes.
PD: Vam dir que no es podia insultar, jaja
No t’amoïnis!!!!!..t’enviarem missatges més sovint…
P.D. Veiem que no has perdut ni un gram, al contrari has guanyat algun quilet…jajjaaa..
Seguirem..!!!
Petonets
A la motxilla no tenia espai per una bàscula però els meus pantalons diuen que no m’he engreixat. De tota manera és difícil aprimar-se a Argentina.
El nostre llac Roca es molt maco. Com està l’aigua, molt freda? Fins ara.
El llac Rojo i el Mateu encara no els hem trobat 😉 No hem provat l’aigua, però estem segurs que està ben gelada! Petons
Ostres! Esteu guapíssims! Sembla que aneu de frac i … ai no, que són pingüinus…llavors no 😉 Feia dies que no mirava i ara estic llegint capítol atrasats. Petons!
No són pingüins!!! Són cormorans!! S’hi s’assemblen molt, però els cormorans poden volar i els pingüins no 😉