El Chaltén: Capital Nacional del Trekking
Ara que ja coneixeu els nostres amics volem parlar-vos d’aquest espectacle natural que és El Chaltén. Només sortir de la terminal de bus el primer dia vam veure que això era diferent. El poble és molt jove i es va fundar fa només 28 anys per resoldre certs problemes geopolítics amb Xile en aquesta zona. Perquè us en feu una idea: no hi ha cobertura de mòbil, només hi ha un caixer a tot el poble i no és pot pagar amb targeta a pràcticament enlloc.
Ja sabeu que vam començar amb 3 dies de pluja, així que vam canviar de plans i ens vam quedar 4 dies més perquè l’autobús cap a Esquel només surt dos cops per setmana.
Si us agrada la natura i caminar per la muntanya algun dia heu de venir a El Chaltén. Hi ha un fotimer de rutes per tots els gustos i amb diferents nivells de dificultat.
El primer dia de sol ens vam animar a fer la ruta més difícil: la Laguna de los Tres, la caminada que més t’apropa al Cerro Fitz Roy (altrament dit El Chaltén). Vam optar per l’opció d’agafar un transfer fins a l’Hosteria El Pilar (60 pesos) per començar des d’allà la caminada i passar per davant del glaciar Piedras Blancas.
Aquest és un tram d’unes dues hores amb pujada suau, pel mig del bosc i amb unes vistes increïbles de tota la serralada. Un cop arribat al Campament Poincenot, es creua un riu i comença un tram de forta pendent, com diuen aquí : “no difícil pero cansadora”. Després d’una hora llaaarga pujant s’arriba al mirador des d’on es veu la Laguna de los Tres davant l’imponent tros de granit de 3.405 m. En aquesta època la Laguna està gelada i coberta de neu.
Després de dinar amb aquestes vistes espectaculars vam estar 3 hores de baixada fent una petita aturada a la Laguna Capri abans d’arribar al poble. En total van ser 8 hores i mitja esgotadores però increïbles.
El dia següent vam anar a la Laguna Torre, excursió de 6 hores anada i tornada creuant una vall fins a arribar a la Laguna des de la qual es tenen unes vistes immillorables del glaciar i el Cerro Torre. És una caminada força més assequible que l’anterior però amb contínues pujades i baixades.
Per últim hem pujat a la Loma del Pliegue Tumbado, que seria un entremig de les dues anteriors. Són gairebé 4 hores de contínua pujada, caminant per boscos fins a arribar a l’últim tram (uns 25 minuts) on ara encara hi ha més d’un pam de neu. Des del mirador es tenen unes vistes brutals del Fitz Roy, de la Laguna, Glaciar i Cerro Torre i de la seva vall.
També hem fet altres caminades “menors”, com el Chorrillo del Salto, cascada d’uns 14 metres a una hora del poble i la pujada als miradors de Los Cóndores i Las Águilas (una altra hora). Des d’allà es veu el Lago Argentino i es pot gaudir del vol dels cóndors. Aquestes rutes les vam fer els primers dies de pluja quan veiem la mínima oportunitat per sortir del Hostel.
I per acabar aquest post hem de dir que mentre esperem a “la sala de no-estar” del hostel (eh Joel? ;)) que es facin les 3 de la matinada per agafar el bus ha començat a nevar!! És el que ens faltava per veure en aquesta setmana que ha tingut de tot.
Uau, increíble;
Supongo que lo sabes, pero ayer 1-1 contra el Milan. Visto lo visto y teniendo en cuenta que “el talismán” no va al camp nou este sábado…;
Enjoy!!
Lo primero que he hecho al llegar a El Bolsón ha sido preguntar dónde podré ver el partido. Espero que jueguen mejor que ayer. Un abrazo y Força Barça!
Eiii!!!
Voleu dir que tornareu d’aquestes terres tant bucòliques!!! Espectacular les imatges, espero que la gent de l’Argentina es porte tant bé amb vosaltres i sigue tant maca com les imatges de la seua terra.
Ja veig que el polo del Barça puja montañes també!! jeje Força Barça! Feu porra per al dissabte … vinga que jo m’aposto una paella per a quan torneu. 3-2????
M’alegro de voreus.
Un abraçada!!!
Company, per ara lo millor del viatge! Les excursions increïbles i per ara els argentins ens tracten força bé 🙂
I respecte a la porra, qualsevol que sigui un 1 a la travessa! Nosaltres animarem des de El Bolsón, que per cert, també té unes rutes molt recomanables.
Una forta abraçada
Meravellòs¡ No hi ha paraules. Un petó.