Buenos Aires: Ana, Fer i Martín
Si la nostra primera experiència com a couchsurfers va ser molt bona, aquesta setmana que hem passat a Buenos Aires amb el Fer, l’Ana i el petit Martín (de 7 mesos) serà impossible d’oblidar.
Però anem a pams. Igual que ens va passar a Rio, hem estat allotjats en un barri poc turístic i una mica allunyat del centre, però molt maco, molt “barri” i ben comunicat. A Belgrano hi pots arribar en tren, subte o colectivo i això ens ha facilitat molt el conèixer tots els barris de la Capital Federal. L’Ana i el Fer fa uns 6 mesos que es van instal·lar en el pis on viuen ara, un “departamento” força més petit del que tenien abans, però això no els ha fet enrere a l’hora de continuar rebent couchsurfers, que poden dormir al sofà-llit que tenen al menjador.
Quan vam arribar, vam pensar que amb un nen petit, dos gats (Astor i Laila) i tan poc espai, seríem un destorb en el seu dia a dia. Però res més lluny de la realitat! El fet d’estar tots plegats en un espai reduït, ha intensificat la relació entre tots nosaltres. Hem conviscut amb ells com una família, compartint esmorzars, cuinant plegats, conversant a la sobretaula, i fins i tot fent de cangur del Martín…
L’Ana i el Fer es plantegen el fet de rebre viatgers com a part de l’educació del Martín, i com només té 7 mesos, ara mateix tot gira al seu voltant. Com sabeu, ens encanten els nens, i per això hem gaudit molt jugant amb ell. És un nadó maquíssim i molt espavilat!
Resumint, ha estat una setmana emocionalment molt intensa. Aquesta família ens ha robat el cor! El Fer i l’Ana són una parella encantadora, divertida, molt oberta i amb moltes ganes de compartir. Veníem per estar 3 dies a casa seva, i ens hi hem quedat una setmana. Marxem amb la satisfacció d’haver guanyat uns amics i amb un nus a la gola per haver d’acomiadar-nos.
Chicos, les queremos!! Martín tiene a sus tíos catalanes en Barcelona, y esperamos que vengan a visitarnos algun día!! Recién nos fuimos y ya les echamos de menos… Un abrazo enorme!! 🙂
Por suerte existen los traductores…Qué lindas palabras! Estamos muy conmovidos y yo particularmente los extraño mucho. Les deseamos un muy feliz viaje y que sigan agrandando la familia, porque de eso se trata CS. Los queremos!!!!!
No escribimos nada que no sintieramos. 😉 Cuidense mucho. Un beso.
Quina familia mes maca¡ Martin es un bombonet.Petons i abraçades.
Els tres són maquíssims i sí, el Martin és per menjar-se’l a petons!