Fent el turista per Rio

Si vens a Rio, has de pujar a veure el Cristo Redentor i les vistes que hi ha de la ciutat. Ens ho vam jugar tot a la carta de divendres, esperant una mica de sol, i ens va sortir prou bé. Des de fa un temps, la pujada al Corcovado s’ha de fer o bé amb un tren, o bé amb una furgoneta, que surt des de la Praça Largo do Machado. Nosaltres vam optar per la segona opció i ens va costar 39 Reais per cap.

Com tots els llocs turístics, la part negativa és que era ple a vessar de gent, fent-se fotos en tots els angles possibles.

Menys concorreguda estava la Praia d’Ipanema. Ja hi havíem anat el primer dia, però ens venia de gust conèixer també el barri, i anar a visitar el bar on Vinicius de Morais va composar “La garota de Ipanema”. Una altra turistada, però aquesta, més econòmica i que ens va fer força gràcia.

Passejant per Ipanema, ens vam trobar amb un mercat al carrer. La Carol i el Rodrigo ja ens havien comentat que a cada barri hi ha un dia a la setmana que munten unes “barraquinhas”, on s’hi ven fruita, verdura, llegums, carn, peix… Tot ben fresc i amb molt bona pinta.

I ja per acabar de fer el turista, ens vam apropar al barri de Lapa, on ben a prop dels arcs, en un carreró estret, hi ha la famosa Escadaria Selaron. Amb tot de rajoles de ceràmica de tot el món, aquest artista va decorar un tram d’escales ben llarg, recordant el trencadís de Gaudí, amb el vermell com a color destacat.

Des d’aquí també volem enviar una abraçada a en Francesc Balagué, al qual vam “conèixer” fa dos anys en el primer Congrés de Bloggers Volta al Món, en una connexió per Skype des d’Ulan Bator. L’any passat van tornar a connectar amb ell al segon Congrés, aquesta vegada des de Rio, on actualment viu amb la seva dona, que és brasilera. Aprofitant el nostre pas per Rio, vam passar una estona amb ell, ja que ens feia il·lusió compartir l’experiència de la volta al món amb algú que ja l’ha feta i que en certa manera ens va servir d’inspiració. Moltes gràcies, Francesc! Seguim en contacte!

Ja els vam donar les gràcies personalment al Rodrigo i la Carol i ben aviat podreu llegir un post sobre ells a la secció “Couchsurfing”. Després d’aprofitar el darrer dia al màxim, ens van deixar dutxar-nos, vam sopar junts i fins i tot ens van trucar un taxi per anar a l’aeroport. Sembla mentida, però per 10 Reias més, vam arribar-hi en 20 minuts, enlloc d’estar 2 hores de trajecte amb dos busos diferents. Per cert, si us vam dir que agafar un autobús era un esport de risc, el tema taxis, no té nom! 😉