Cataratas de Iguazú: SENSE PARAULES

Després de passar la nit a l’aeroport de Rio, agafem un avió que ens ha de portar a Puerto Iguazú, Argentina. Però el mal temps no ens deixa aterrar i acabem a Buenos Aires, on la companyia ens recol·loca en un altre vol aquella mateixa tarda.

Iguazú ens rep amb una tempesta d’aquelles que sembla que hagi de caure el cel, així que el primer dia el passem actualitzant la pàgina web, i planejant les properes destinacions del viatge. Aquí volem visitar les catarates des del costat argentí i brasiler, i per fer-ho només ens quedarà un dia i mig.

Segueix plovent, però dilluns decidim anar a les catarates al costat argentí, on fent diferents recorreguts, pots passar tot el dia.

Només arribar al parc, anem a la Garganta del Diablo. Per arribar-hi, cal agafar 1 trenet i caminar per una passarel·la sobre el riu de 1100m de recorregut (d’aquelles reixades, que pots veure el que hi ha a sota).

 

 

 

 

 

 

La quantitat d’aigua que cau i el soroll que fa, costen d’explicar amb paraules. A banda de la visita a la Garganta del Diablo, es poden fer dos recorreguts més: un et mostra les catarates des d’abaix i un altre des de dalt.

 

 

 

 

 

 

Aquest parc nacional té una flora i una fauna molt característiques i úniques, que es deuen a la humitat d’aquest ecosistema. Tant les plantes com els animals han patit moltes conseqüències derivades de la intervenció humana. La superfície del parc s’ha reduït de 1.000.000 Ha a 60.000 Ha i alguns animals, als quals els turistes donen menjar, han deixat de buscar aliment i increpen als visitants per aconseguir menjar (per exemple, els coatís).

 

 

 

 

 

 

Ens han dit que les vistes des de la part brasilera són més panoràmiques, i dimarts fa un dia ben assoleiat, així que aprofitem el matí per anar-hi, abans d’agafar l’autocar que ens portarà a Buenos Aires. Degut a les pluges d’aquests darrers dies, l’aigua que baixa té un color terra ben diferent del que vam veure ahir.

 

 

 

 

 

 

Només cometem una errada: com feia molt de sol, no hem agafat els impermeables, i com a bons catalans, no hem volgut gastar els pocs reals que ens quedaven en aquelles capelines que et venen per què no et mullis. Resultat: hem acabat xops de dalt a baix! Molls fins allà on us esteu imaginant 😉

Però amb vistes com aquesta, el bany ha valgut molt la pena!