Buenos Aires: Belgrano, Microcentro i Palermo

Dimecres arribem a Buenos Aires després de 18,5 hores d’autobús, però no un bus qualsevol. Vam pagar una mica més per anar en un tuttoletto, que té uns seients que es reclinen fins a 180º, és a dir, que viatges estirat com si fos un llit. Aquest bus també té un “hostesso”, pelis i música, i et donen berenar, sopar i esmorzar. Recomanació: millor comprar el bitllet directament a l’estació enlloc de fer-ho per Internet (ens vam estalviar un 20% del preu).

Igual que vam fer a Rio, a Buenos Aires hem optat pel Couchsurfing, i ens allotgem a casa del Fer i l’Ana (i el petit Martín) a Belgrano, un barri gens turístic, però molt barri. El dia que arribem fem un volt (molt necessari després d’un viatge tan llarg) i ens apropem a l’estadi del River Plate.

Dijous l’encarem amb moltes ganes de descobrir la ciutat. Estem tot el dia patejant pel centre, anomenat Microcentro. Ens sorprenen la gran quantitat de llibreries que hi ha, les enormes places i l’amplada de les principals avingudes. La 9 de julio té 140 metres d’amplada i 20 carrils, el que la converteix en un dels carrers més amples del món.

 

 

 

 

 

 

Caminant caminant arribem fins a la Plaza de Mayo, on es troben el Cabildo, la Casa Rosada, la Catedral de la ciutat… Però el que més ens impressiona és que els dijous a les 16h s’hi reuneixen, des de fa 35 anys, les anomenades Madres de la Plaza de Mayo. La seva història ens commou. Després de tants anys, continuen allà, recordant els seus fills desapareguts durant la dictadura, i impressiona molt veure-les, unes dones ja molt grans, amb el mocador blanc al cap, mostrant la seva capacitat de lluita inesgotable. Són un exemple per qualsevol mare, dona o persona.

 

 

 

 

 

 

Divendres decidim seguir els consells de l’Ana i passar el dia als Bosques de Palermo. Es tracta d’una gran zona verda, amb espais per fer esport, passejar o fer un pícnic. Primer anem al Rosedal, que està molt ben cuidat i fa goig tot i no haver florit els rosers. Després ens apropem al Jardín Japonés, que tampoc es queda enrere.

 

 

 

 

 

 

A més d’aquesta gran zona verda, Buenos Aires pot presumir de tenir places àmplies i amb espais per als ciutadans, que contrasten amb la selva de formigó i les enormes avingudes de carrils incomptables. Després de menjar unes empanades al parc, ens dirigim al barri de Palermo. Sembla que haguem canviat de ciutat! Aquí no hi ha gratacels, tots els edificis són baixos i és ple de botiguetes amb roba i objectes de disseny. Passegem pel carrer Borges, fins a arribar a la Plaza Cortázar, on hi trobem un petit mercat d’artesania a l’aire lliure. Segons ens han explicat, aquests dos escriptors porteños no tenien gaire bona relació, i es va canviar el nom del carrer Serrano per Calle Jorge Luis Borges, per tal que Borges i Cortázar es trobessin, encara que només fos en una cruïlla.

Encara ens queden uns dies a Buenos Aires, i molta feina per fer: La Boca, Sant Telmo, Recoleta… Ja us ho anirem explicant!